Jocs de taula a Kickstarter

Written by

Kickstarter, la plataforma per excel·lència del mecenatge (crowdfunding), és també una font inesgotable de alegries i maldecaps pels jugadors de jocs de taula. Fa uns anys la majoria de productes de Ks eren de qualitat dubtosa, creats per autors que les distribuïdores havien rebutjat. Actualment, una gran part dels jocs considerats “millors jocs de l’any” tenen els seus orígens a aquesta plataforma.

Especialment és als grans productes, que requereixen certa inversió inicial per aconseguir beneficis econòmics i suposaria un risc econòmic massa important, on la plataforma resulta més interessant. Per posar un exemple: Gloomhaven, és un joc immens, amb una caixa immensa, amb molts components i figueretes, amb legacy… Potser una distribuïdora tradicional no voldria còrrer el risc de fer fallida amb un joc d’aquestes característiques. Però si ho fem a través de Kickstarter, ja sabem quants compradors inicials tindrem i si té futur o no.

Jocs que primer van sortir a Kickstarter i després de forma pública (retail): Exploding kittens (amb èxit desmesurat, més de 8 milions de USD), Blood Rage, Gloomhaven (4 milions a la segona edició), Rising Sun, Sagrada i Santorini.
Jocs que només han sortit  a KS i no a les tendes: Cavern Tavern, Rise to Nobility… molts, moltíssim, la major part de fet; però tinc clavat no haver-me comprat un Thunderstone Quest quan va sortir.

Comprar a Kickstarter té molts al·licients. D’una banda a Ks trobem novetats, jocs que encara no han sortit al mercat i que donen la cara per primer cop a internet. D’aquesta manera podem estar al dia sobre les últimes tendències dels jocs de taula. Ara mateix, per exemple, si no portes miniaturetes amb molts detalls, no ets ningú. Aquestes novetats solen anar acompanyades de recompenses pel fet de participar en major o menor mesura. Per exemple monedes metàl·liques en comptes de les de cartró. I a més s’hi sumen les exclusivitats, material adicional que només aconseguiràs a l’edició kickstarter. Tot això tenint en compte que l’edició Kickstarter pot ser l’única que en surti d’aquell joc i mai més es torni a publicar. Si un joc no ha tingut l’èxit esperat o ha canviat la moda en jocs de taula, es fàcil que el joc no es publiqui pel gran públic mai. Per tant, participar al Ks es l’única forma d’aconseguir de forma garantida aquell joc. I si la inversió us sembla desmesurada sempre es pot revendre el joc al mercat de segona mà… amb exagerades pujades de preu, o baixades de preu si el joc no ha tingut bona acollida.

Però abans de que aneu a Ks a comprar de forma compulsiva, sapigueu de les limitacions i problemes que presenta aquesta plataforma de mecenatge. De fet, penseu en tots els intents de manipulació que rebem: vídeos molt atractius estèticament, text ressaltant l’exclusivitat i la novetat del joc… Tot seguit de la descripció del joc, els comentaris i vídeos sobre el joc. A més,  els vídeos d’opinió que es presenten als diferents projectes de Ks son pagats. És a dir, l’autor del vídeo ha obtingut un benefici econòmic a canvi de fer una revisió del joc. Si no es una revisió favorable, molt probablement altres projectes no li demanarien revisions… i així haurien de tancar la barraca. Per tant i per defecte, cal assumir que totes les reviews i opinions son bones o molt bones. De tant en quan hi ha algun joc que envia còpies desinteressadament i ho fa constar al costat del vídeo. Si entrem en detalls ens fixarem que molts dels jocs de Kickstarter no han passat un període tant extens i han sigut tant testejats com els jocs que surten de les distribuïdores tradicionals. D’aquesta forma, ens podem trobar amb jocs que no acaben de funcionar del tot en realitat, amb manuals d’instruccions mal escrits o amb personatges amb poders desequilibrats.

A més cal afegir les exclusivitats, que també animen al públic a participar-hi per no quedar-se sense aquell detall que farà que aquella edició sigui única. El problema d’això, a més de la manipulació que suposa, és el preu de compra. Estem parlant d’un mercat principalment centrat a EEUU, amb preus força alts, per edicions limitades i que a més es pot pagar encara més per obtenir més exclusivitats. Si el joc va bé, ja serà agafat per alguna distribuïdora professional i fabricat en massa. Això fa que baixin els preus, però tot depèn de l’interès que posin les distribuïdores en aquell joc concret. Per exemple, Santorini a Kickstarter va sortir per 42,71 EUR més enviament, ara es possible comprar-ho per uns 25,62 EUR . Aquí a més hem de revisar el tema aduanes i els preus d’enviament. Si el joc es UE-friendly, vol dir que tenen algun centre de distribució europeu, no ens bloquejaran la comanda a aduanes i els costos d’enviament seran limitats. En canvi, jocs americans es possible que siguin bloquejats a aduanes (amb els costos de gestió afegits) i amb costos d’enviament més alts.

Per si fos poc, la comunitat de jugadors de jocs de taula seguim ens comportem com una petita ramat d’ovelles: si algú cau víctima del Hype d’algun joc i en parla per internet, molts el seguiran i s’anirà fent una bola més grossa… ningú vol ser l’únic que no té “l’edició única”. A més, com tothom en parlà bé, sense cap fonament sòlid, va creixent més i més el hype. De fet, la plataforma s’hauria d’anomenar hype-starter: un cop iniciat el hype, els recursos venen sols.

Per tant, aquesta plataforma es bona oportunitat per aconseguir novetats o rareses, pagant el preu de la incertesa sobre el producte final. Ara que ja coneixeu les limitacions i virtuts dels projectes Kickstarter, intenteu no deixar-vos endur per la ludopatia 😉

Article Tags:
·
Article Categories:
Altres

Comments

  • Jo em remeto a allò que et vaig dir l’altre dia: quan una cosa es fa massa massiva (perdó per l’expressió) generalment perd credibilitat i qualitat. És menys de fiar, vaja. No sé si això del KS va començar millor i ha anat degenerant o sempre ha estat de qualitat variable. M’ho hauràs d’explicar.

    Marc 26 de maig de 2018 5:10 pm
  • No, no, de fet podriem dir que la qualitat dels jocs a Kickstarter ha millorat. És a dir, fa uns anys només hi havien jocs “rebutjats” per les distribuïdores o d’autors independents (alguna joia sortia, però poca cosa).
    Ara hi ha molts bons jocs que surten de KS i fins i tot alguna distribuïdora llança primer el joc per Kickstarter i després en fa la versió pública. Un exemple: Imaginarium, de Bruno Faidutti (molt famós) amb la distribuidora Queen Games (també molt famosa).
    El problema es triar el gra de la palla, ja que també hi ha molts jocs que no estan suficientment testejats, o amb materials de baixa qualitat, o molt cars…

    Alex 27 de maig de 2018 1:22 pm

Leave a Comment

Menú