Nit d’essers mitològics

Written by

S’apropen les festes de Nadal i es comencen a notar les absències al grup de jocs de taula. Ahir al final només vam quedar en Marc i jo, que teníem molt mono de jugar. Hi havia moltes ganes de provar alguns jocs que no havien vist taula en molt de temps. De fet, crec que no hi ha cap altre joc que hagi viatjat tant com el Topoum sense haver-s’hi jugat. Les propostes eren: Torres, Topoum, Clans of Caledonia i Room 25.

El Room 25 es desaconsella per a 2 jugadors (millor 4-6). El Torres el vam jugar fa poc i per a dos tampoc es molt recomanat. Així que com a merescut premi a la perserverància, vam jugar al Topoum. I vam descobrir que el joc canvia molt amb diferents quantitats de jugadors. A 4 jugadors les morts son constants i sempre intentes reintroduir talps al taulell de joc. Això no passa a 2 jugadors, no només això si no que a més, com no pots afegir noves peces si no et mors, la zona de joc es queda molt petita. Les estratègies que originalment funcionaven a 4 ara a 2 fan figa. El canvi es tan radical que, de fet, a la BGG recomanen jugar-hi amb 2 jugadors més que no pas a 3 o 4.

El Clans of Caledonia… va sorprendre una mica per la feixuga explicació que vaig fer al principi. A més, cap dels dos sabíem gaire bé que fèiem durant les dues primeres rondes. És un eurogame mig-heavy, un graó per sota de l’Agricola i el Caylus. De fet, el posen al mateix nivell de dificultat que el Alta Tensión. Potser podríem dir que és molt fàcil jugar els torns i anar agafant coses sobre la marxa. Però el que dona la victòria es el planejament a llarg termini. Marc i jo anàvem força empatats fins a la 4º ronda de puntuació, que jo ja l’havia previst abans i havia pres les mesures adients per puntuar més. Al final, però, en Marc va guanyar en un altre concepte i es van equiparar força els resultats: 130 a 122.

Article Categories:
Trobades

Comments

  • És d’aquells jocs que quan hi jugues el primer cop, a la primera i segona ronda vas perdut, però a partir de la tercera comences a veure el sentit de tot plegat. I sí, el Nadal és mala època, ple de traïdories i abandons, però el Déu del Joc s’ho apunta tot això, i tard o d’hora passarà comptes.

    Marc 18 de Desembre de 2017 1:09 pm

Leave a Comment

Menú